Observar tècniques de gravat

El gravat és un procés que permet obtenir una sèrie d'imatges idèntiques a partir d'una planxa o matriu.

-Gravat en profunditat o calcografia. Es practica sobre planxes de metall. Per generar la imatge es fan servir incisions o solcs a la planxa de metall seguint el dibuix.
-Gravat en relleu. Es fa sobre planxes de fusta (xilografia) o altres eines. S'entinta la planxa amb un roleu i després s'estampa. A causa del gruix i de la profunditat de les incisions,cal fer menys pressió sobre el paper, i l'estampació es pot dur a terme manualment,sense necessitat d'un tòrcul.
-Litografia. Es basa en el principi de repulsió entre l'aigua i el greix. Es dibuixa amb materials greixosos sobre la matriu,de pedra calcària i porosa;després s'hi aplica un àcid que impermeabilitza les zones sense dibuix i, després de mullar la planxa,s'entinta amb un relleu. La tinta és repel·lida de les zones mullades i s'adhereix a les zones greixoses.Finalment,s'estampa al paper.
-Serigrafia. Es treballa sobre una tela de seda tensada en un bastidor:es cobreixen amb cola les zones que no es volen imprimir. La tinta s'escampa amb una rasqueta de goma i es filtra per la trama de la tela a les zones que no han estat obturades, i es transfereix al paper sense que el dibuix quedi invertit.

·Francisco de Goya va realitzar la sèrie Capritxos amb la tècnica del gravat en profunditat o calcografia.  Busca documentació sobre aquest tipus de gravat i observa'n les característiques.

Tot i que a partir del 1771 Goya ja havia publicat alguns gravats, com Fugida a Egipte (1771) –que signa com a creador i gravador–,una sèrie d'estampes sobre quadres de Velázquez publicades el 1788, i alguns d'altres, solts, entre els quals cal esmentar l'encargarat, cap al 1778-1780, per l'impacte de la imatge i l'efecte de clarobscur. És amb els Capritxos –dels que el febrer de 1799 s'anuncià la venda a la Gaceta de Madrid–, que Goya inicià el gravat romàntic i contemporani amb una sèrie de caràcter satíric. La tècnica habitual dels pintors-gravadors del segle XVIII era l'aiguafort, però la combinació amb l'aiguatinta li permeté crear superfícies d'ombres matisades gràcies a l'ús de resines de diferent textura. D'aquesta manera l'artista podia obtenir una gradació en l'escala de grisos que feien possible crear una il·luminació dramàtica i inquietant heretada de l'obra de Rembrandt, artista que el mateix Goya considerava com el seu gran mestre, al costat de Velázquez.

·Compara els diferents tipus de gravat que s'han vist en aquesta pàgina. En quins creus que l'estampa quedarà invertida respecte de la matriu? Explica la resposta.

Gravat en relleu. Perque a causa del gruix i de la profunditat de les incisions,cal fer menys pressió sobre el paper i l'estampació es pot dur a terme manualment.